Com a mínim un cop l'any s'ha d'anar a Prat de Cadí per omplir de bellesa el nostre xip de memòria. Després, a sopar a cal Basté d'Estana amb la magnífica i genuina companyia d'en Lluís.
divendres, 13 de setembre del 2013
Prat de Cadí i cal Basté
Com a mínim un cop l'any s'ha d'anar a Prat de Cadí per omplir de bellesa el nostre xip de memòria. Després, a sopar a cal Basté d'Estana amb la magnífica i genuina companyia d'en Lluís.
dijous, 5 de setembre del 2013
Aquest estiu 2013......
A cal LLiuret no seguim els horaris típics d'hostaleria, esmorçem fort i quan acabem la feina dinem una mica i ens relaxem.
dimecres, 4 de setembre del 2013
Farcell de verdures de l'hort
Aquest estiu he introduit una nova tapa del dia, el farcell de verdures de l'hort amb formatge de cabra. Ha estat un encert, pràcticament el 80% de les taules l'ha demanat
Braves, mil fulls de tomàquet amb formatge fresc i salsa pesto,
coca de ceba carbasso i alls tendres i farcellets de 9 verdures de l'hort.
El farcell, fet amb pasta "filo" conté 9 verdures (ceba, pastanaga, monjetes tendres, carbassó, auberginia, porros, bledes i espinacs) i alguns xampinyons. Sofregeixo amb poc oli la ceba i la pastanaga tallades a juliana, les retiro i segueixo sofregint la resta d'hortalisses i els xampinyons. Les monjetes els hi faig un bull i les bledes i espinaques les introdueixo al final perque conservin el color. Un cop fet el sofregit i afegeixo una mica de formatge de cabra per donar-li melositat a la barreja.
Faig paquets mitjanets amb la pasta filo i ho enforno durant 1/2 h. i llest per a servir. Deliciós.
Braves, mil fulls de tomàquet amb formatge fresc i salsa pesto,
coca de ceba carbasso i alls tendres i farcellets de 9 verdures de l'hort.
El farcell, fet amb pasta "filo" conté 9 verdures (ceba, pastanaga, monjetes tendres, carbassó, auberginia, porros, bledes i espinacs) i alguns xampinyons. Sofregeixo amb poc oli la ceba i la pastanaga tallades a juliana, les retiro i segueixo sofregint la resta d'hortalisses i els xampinyons. Les monjetes els hi faig un bull i les bledes i espinaques les introdueixo al final perque conservin el color. Un cop fet el sofregit i afegeixo una mica de formatge de cabra per donar-li melositat a la barreja.
Faig paquets mitjanets amb la pasta filo i ho enforno durant 1/2 h. i llest per a servir. Deliciós.
dijous, 25 de juliol del 2013
Poema sobre les croquetes
Ahir em va passar un fet molt simpàtic. Vaig estar tot el matí rostint 5 pollastres i fent pasta de croquetes.
Al migdia uns clients del restaurant, una parella amb dos infants, mentre menjaven unes croquetes que m'havien demanat es van posar a recitar un poema sobre les croquetes que deia així:
Se’ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te’n menges, en devores.
En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.
Els vaig demanar l'orígen del poema. Imagineu-vos quina sorpresa, el poema es d'en Miquel Martí i Pol, extret del llibre BON PROFIT. Buscant a Internet he fullejat el llibre i no te desperdici, hi ha poemes dedicats a la truita de patates, als ous ferrats, al pa amb xocolata i un llarg etc.
Sempre recordaré aquell nen petit d'uns 3 o 4 anys que recitava amb entranyable contundencia aquest poema. Genial.
Al migdia uns clients del restaurant, una parella amb dos infants, mentre menjaven unes croquetes que m'havien demanat es van posar a recitar un poema sobre les croquetes que deia així:
Se’ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te’n menges, en devores.
En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.
Els vaig demanar l'orígen del poema. Imagineu-vos quina sorpresa, el poema es d'en Miquel Martí i Pol, extret del llibre BON PROFIT. Buscant a Internet he fullejat el llibre i no te desperdici, hi ha poemes dedicats a la truita de patates, als ous ferrats, al pa amb xocolata i un llarg etc.
Sempre recordaré aquell nen petit d'uns 3 o 4 anys que recitava amb entranyable contundencia aquest poema. Genial.
dimarts, 23 de juliol del 2013
El meu hort Kilòmetre zero
Productes de proximitat?. Productes km 0?.
Be, en aquest blog us vull presentar el meu hort, be, no es ben be el meu hort, però una mica meu si que ho es doncs es l'hort del meu company, en Quim de Travesseres. Ell n'és l'amo i és qui el treballa, jo m'ho miro. Ell el fanga, l'adoba, el llaura, el sembra, el rega, li treu les males herbes, el sulfata si s'escau i finalment recull els seus fruits. Una feina que deixa l'esquena trencada però l'ànima feliç.
Avui us vull ensenyar el camp de trumfes (patates) que comparteix amb en Josep de cal Janet, "el quadro". D'aquest camp surten les trumfes que jo a Cal LLiuret utilitzo per fer les braves i altres tapes com les trumfes amb 3 formatges, la truita de trumfes amb alls tendres, les sardines escabetxades o el pop a la gallega sobre una base de trumfes, les trumfes freixides per acompanyar tota mena de carns i un llarg etc.
En Tomàs Tuvieras, és el ruc de casa que ens ajuda en les feines del camp. Es fort i treballador, una mica malcarat a l'hora de posar-li el collar.
La feina de calçar les trumfes que farien manualment dos homes durant tres dies, el ruc en un parell d'hores ho te llest.
Que vol dir calçar les trumfes?. Doncs es la feina d'apropar o arrambar la terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes per augmentar la seva productivitat.
Amb la força del ruc i una arada especial aquesta feina es fa en un plis plas.
Be, en aquest blog us vull presentar el meu hort, be, no es ben be el meu hort, però una mica meu si que ho es doncs es l'hort del meu company, en Quim de Travesseres. Ell n'és l'amo i és qui el treballa, jo m'ho miro. Ell el fanga, l'adoba, el llaura, el sembra, el rega, li treu les males herbes, el sulfata si s'escau i finalment recull els seus fruits. Una feina que deixa l'esquena trencada però l'ànima feliç.
Que vol dir calçar les trumfes?. Doncs es la feina d'apropar o arrambar la terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes per augmentar la seva productivitat.
Amb la força del ruc i una arada especial aquesta feina es fa en un plis plas.
dilluns, 17 de juny del 2013
Les llavors s'extingueixen
La agricultura s' uniformitza. En el decurs de la història, els pagesos han utilitzat a tot el món més de 8.000 espècies de plantes diferents per al consum. Avui, en plena era del "progrés", només utilitzem unes 150 espècies diferents i quatre d'elles, el blat, l'arroç, la patata i el blat de moro aporten el 70% de la producció mundial.
Que està passant?. Doncs que el mercat alimentari està sotmès al poder dels especuladors que controlen, -a través de les grans coorporacions alimentàries-, l'abastiment mundial de llavors. Les llavors han passat de ser un bé comú a una matèria primera de les empreses privades.
divendres, 17 de maig del 2013
Els insectes, el menjar del futur
El País publicava ahir un article que em va sorprendre. Explicava que la FAO, l'Agència per a l'alimentació i l'agricultura recomanava,- per a combatre la fam al món-, incorporar insectes a la dieta, una font abundant, barata i segura de proteines, grases i altres nutrients.
Assegurava que 100gr d'hamburguesa te menys de la meitat de calories que 100gr de termites africanes i que si possèssim en una balança tots els insectes que hi ha al món pesarien molt més que el conjunt de tots els altres animals que hi ha a la Terra.
La FAO calcula que hi ha 2 milions de persones al món que mengen insectes habitualment i que hi ha més de 1.900 especies diferents que es consumeixen.
A Laos, Tailandia i Cambodja hi ha granges d'insectes destinades al consum humà i Mèxic és el païs on més insectes es mengen.
A occident hi ha un problema d'acceptació, és un fet cultural. A nosaltres les gambes i els escamerlans no ens fan fàstic, però, seriem capaços de menjar-nos un saltamartí fregidet amb uns allets?, al cap i a la fi no son tant diferents. Jo he de reconèixer que em costaria, però es evident que els insectes, -en un futur no gaire llunyà-, dominaran la dieta de la majoria dels mortals.
Assegurava que 100gr d'hamburguesa te menys de la meitat de calories que 100gr de termites africanes i que si possèssim en una balança tots els insectes que hi ha al món pesarien molt més que el conjunt de tots els altres animals que hi ha a la Terra.
A Laos, Tailandia i Cambodja hi ha granges d'insectes destinades al consum humà i Mèxic és el païs on més insectes es mengen.
dimarts, 30 d’abril del 2013
Un tastet de tardor a Martinet
La passada tardor vaig participar en un tastet que vam fer a l'Ajuntament de Martinet els restauradors que formem part de l'associació d'empresaris del Baridà. Es tractava d'elaborar algun plat amb els productes típics de tardor. Vaig portar pastís de pomes silvestres i croquetes de carreroles.
divendres, 26 d’abril del 2013
La mida de la Vaixella
A la Vanguardia del 25 d'abril, un article de la Magda Carlas sobre nutrició ens fa pensar en la importància del tamany de la vaixella en les conductes a l'hora de menjar. Un estudi americà demostra que els nens ingereixen una mitjana de 90 kilocalories menys si mengen en plats més petits i veuen més aigua en gots grans i menys refrescs en gots petits. La tendencia es omplir el recipient i incentivar la golafreria.
També es cert que quan es serveix menjar en un plat molt gran sembla que ens hagin estafat i molt probablement es la ració adeqüada. Conclusió: "la mida de la vaixella si que importa" (títol de l'article).
A cal LLiuret utilitzem plats estandar pels arrossos i les carns, però per a les tapes i les postres utilitzem plats molt petits, tant petits que els poden enquibir tots en un calaix. De fet els vam comprar pensant en el reduit lloc que tenim per emmagatzemar la vaixella. No vam pensar en la nutrició, però ves per on, sense voler-ho contribuim a no engreixar excessivament la població.
També es cert que quan es serveix menjar en un plat molt gran sembla que ens hagin estafat i molt probablement es la ració adeqüada. Conclusió: "la mida de la vaixella si que importa" (títol de l'article).
A cal LLiuret utilitzem plats estandar pels arrossos i les carns, però per a les tapes i les postres utilitzem plats molt petits, tant petits que els poden enquibir tots en un calaix. De fet els vam comprar pensant en el reduit lloc que tenim per emmagatzemar la vaixella. No vam pensar en la nutrició, però ves per on, sense voler-ho contribuim a no engreixar excessivament la població.
divendres, 19 d’abril del 2013
La Bruna, una gosseta entranyable
A l'inici de la Setmana Santa la Eva i la Carme, les meves col.laboradores, em van regalar una gosseta, la Bruna, una petardeta molt simpàtica i alegra que traspua tendresa, una criatura pixanera que em segueix a tot arreu entre les meves cames.
La Bruna va tenir un paper molt positiu en el servei del restaurat durant els dies estressants de Setmana Santa doncs va entretenir a petits i grans. Com es habitual a cal Lliuret, van desfilar una pila de famílies amb un nombre de nens que espantava, però el cas es que la gosseta, mentre els pares feien la sobretaula, anava passant de ma en ma i deixava fascinats als infants. No vam sentir ni crits ni corredisses, semblava que no hi haguessin nens.
La Eva va ser la inductora
 |
| En Ton , la Eva, la Carme i jo....... i la Bruna |
La Eva va ser la inductora
diumenge, 6 de gener del 2013
Nadal i cap d'any (2012/2013) a cal Lliuret
 |
| Dinar familiar de Nadal 2012 |
Un altre any s’ha acabat i en comença un altre que acaba en 13, un número emblemàtic per els supersticiosos. Serà un bon any?. Es suavitzarà la crisis o seguiran augmentant les retallades que afecten a milers i milers de famílies?. Seguirem sentin els mateixos discursos i els mateixos arguments per justificar lo injustificable?. Seguirem deixant via lliure als rics, especuladors i corruptes?.
Be, millor pensar amb el menú de Nadal i cap d’any a Cal Lliuret. Ens hem d’animar i res millor per animar-se que dissenyar un bon àpat.
 |
| Equip del Nadal a cal Lliuret; Eva, Carme, Cèlia i jo |
Aperitiu del dia: la
supercroqueta de Nadal
A casa ens reunim els germans, marits,
mullers, nebots i nets al voltant d’una gran taula. El menú, el típic de Nadal:
sopa de galets amb mandonguilletes i carn d’olla de segon, amb molta botifarra negre
i pilota que ens agrada a tots moltíssim. Després la germana gran, la Carme
porta un ànec mut i un pollastrot farcit amb prunes, bacon, poma, pinyons i no
se que mes.
Be, la supercroqueta de Nadal la faig amb
totes les sobres del caldo, totes vol dir totes, hi afegeixo, a part de la
carn-, les pastanagues, la xirivia, el nap, els cigrons, la patata, la botifarra
negre, etc.
Una delícia
de croqueta. La faig d’uns 10cm de llarg
El menú de cap d’any de Cal LLiuret
Castellet de
fruits del mar
Crema de rap i marisc
Sorbet
de llimona
Amanida verda de mils fulls amb encenalls de
pernil ibèric
Filet de vedella amb castellet de trumfes amb
ceba
Pastís tebi de
poma
Vins
Penedés blanc Vilamajor pel peix
Enate per les carns
Cava Vilamajor per brindar pel nou any
Subscriure's a:
Missatges (Atom)