divendres, 13 de setembre del 2013

Prat de Cadí i cal Basté


Aquest estiu 2013 hem tingut molt poc temps per gaudir de la muntanya, he portat un ritme de treball al restaurant de 12-14 hores diàries de mitjana.



Com a mínim un cop l'any s'ha d'anar a Prat de Cadí  per omplir de bellesa el nostre xip de memòria. Després, a sopar a cal Basté d'Estana amb la magnífica i genuina companyia d'en Lluís.

dijous, 5 de setembre del 2013

Aquest estiu 2013......

 La Montse Roldós ha muntat a cal LLiuret una exposició de quadres molt suggerent. Ella va dissenyar la imatge gràfica del restaurant.
 La Maria Sales de LLes ha estat per segon any consecutiu la cap de sala de cal LLiuret. Amb 20 anys un "crac" d'eficiència, entrega i simpatia.
 Part de l'equip:  la meva cunyada Consol, resolutiva intuitiva, ràpida i sobretot apassionada per la netedat. La Carme, la meva mà dreta a la cuina i la Eva, el puntal de la sala.
 Un dinar de familia a les sis o a les 7 de la tarda.
 A cal LLiuret no seguim els horaris típics d'hostaleria, esmorçem fort i quan acabem la feina dinem una mica i ens relaxem.
 El "cap de màquines", el meu germà Jordi donant suport als cambrers/res. Net i ordenat com ningú.
Un dels esmorçars habituals. Ous amb xoriço amb una amanida de tomàquet o be butifarra o costelles de xai a la planxa amb pa amb tomàquet. I un quinto, sempre.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Farcell de verdures de l'hort

Aquest estiu he introduit una nova tapa del dia, el farcell de verdures de l'hort amb formatge de cabra. Ha estat un encert, pràcticament el 80% de les taules l'ha demanat

 
                                              Braves, mil fulls de tomàquet amb formatge fresc i salsa pesto,
                                                             coca de ceba carbasso i alls tendres i farcellets de 9 verdures de l'hort.

El farcell, fet amb pasta "filo" conté 9 verdures (ceba, pastanaga, monjetes tendres, carbassó, auberginia, porros, bledes i espinacs) i alguns xampinyons. Sofregeixo amb poc oli la ceba i la pastanaga tallades a juliana, les retiro i segueixo sofregint la resta d'hortalisses i els xampinyons. Les monjetes els hi faig un bull i les bledes i espinaques les introdueixo al final perque conservin el color.  Un cop fet el sofregit i afegeixo una mica de formatge de cabra per donar-li melositat a la barreja.
Faig paquets mitjanets amb la pasta filo i ho enforno durant 1/2 h. i llest per a servir. Deliciós.

dijous, 25 de juliol del 2013

Poema sobre les croquetes

Ahir em va passar un fet molt simpàtic. Vaig estar tot el matí rostint 5 pollastres i fent pasta de croquetes.
Al migdia uns clients del restaurant, una parella amb dos infants, mentre menjaven unes croquetes que m'havien demanat es van posar a recitar un poema sobre les croquetes que deia així:
Se’ns esmolen les dentetes 
quan la mare fa croquetes. 
Ben rosses i cruixidores, 
no te’n menges, en devores. 
En qualsevol ocasió, 
si hi ha croquetes, millor. 
Els vaig demanar l'orígen del poema. Imagineu-vos quina sorpresa, el poema es d'en Miquel Martí i Pol, extret del llibre BON PROFIT. Buscant a Internet he fullejat el llibre i no te desperdici, hi ha poemes dedicats a la truita de patates, als ous ferrats, al pa amb xocolata i un llarg etc.
Sempre recordaré aquell nen petit d'uns 3 o 4 anys que recitava amb entranyable contundencia aquest poema. Genial.

dimarts, 23 de juliol del 2013

El meu hort Kilòmetre zero

Productes de proximitat?. Productes km 0?.
Be, en aquest blog us vull presentar el meu hort, be, no es ben be el meu hort, però una mica meu si que ho es doncs es l'hort del meu company, en Quim de Travesseres. Ell n'és l'amo i és qui el treballa, jo m'ho miro. Ell el fanga, l'adoba, el llaura, el sembra, el rega, li treu les males herbes, el sulfata si s'escau i finalment recull  els seus fruits. Una feina que deixa l'esquena trencada però l'ànima feliç.


Avui us vull ensenyar el camp de trumfes (patates) que comparteix amb en Josep de cal Janet, "el quadro". D'aquest camp surten les trumfes que jo a Cal LLiuret utilitzo per fer les braves i altres tapes com les trumfes amb 3 formatges, la truita de trumfes amb alls tendres, les sardines escabetxades o el pop a la gallega sobre una base de trumfes,  les trumfes freixides per acompanyar tota mena de carns i un llarg etc.






En Tomàs Tuvieras, és el ruc de casa que ens ajuda en les feines del camp. Es fort i treballador, una mica malcarat a l'hora de posar-li el collar.











La feina de calçar les trumfes que farien manualment dos homes durant tres dies, el ruc en un parell  d'hores ho te llest.
Que vol dir calçar les trumfes?. Doncs es la feina d'apropar o arrambar la terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes per augmentar la seva productivitat.
Amb la força del ruc i una arada especial aquesta feina es fa en un plis plas.

dilluns, 17 de juny del 2013

Les llavors s'extingueixen

La agricultura s' uniformitza. En el decurs de la història, els pagesos han utilitzat a tot el món més de 8.000 espècies de plantes diferents per al consum. Avui, en plena era del "progrés", només utilitzem unes 150 espècies diferents i quatre d'elles, el blat, l'arroç, la patata i el blat de moro aporten el 70% de la producció mundial.
Que està passant?. Doncs que el mercat alimentari està sotmès al poder dels especuladors que controlen, -a través de les grans coorporacions alimentàries-,  l'abastiment mundial de llavors. Les llavors han passat de ser un bé comú a una matèria primera de les empreses privades.

divendres, 17 de maig del 2013

Els insectes, el menjar del futur

El País publicava ahir un article que em va sorprendre. Explicava que la FAO, l'Agència per a l'alimentació i l'agricultura recomanava,- per a combatre la fam al món-, incorporar insectes a la dieta, una font abundant, barata i segura de proteines, grases i altres nutrients.
Assegurava que 100gr d'hamburguesa te menys de la meitat de calories que  100gr de termites africanes i que si possèssim en una balança tots els insectes que hi ha al món pesarien molt més que el conjunt de tots els altres animals que hi ha a la Terra.

La FAO calcula que hi ha 2 milions de persones al món que mengen insectes habitualment i que hi ha més de 1.900 especies diferents que es consumeixen.
A Laos, Tailandia i Cambodja hi ha granges d'insectes destinades al consum humà i Mèxic és el païs on més insectes es mengen.


A occident hi ha un problema d'acceptació, és un fet cultural. A nosaltres les gambes i els escamerlans no ens fan fàstic, però, seriem capaços de menjar-nos un saltamartí fregidet amb uns allets?, al cap i a la fi no son tant diferents. Jo he de reconèixer que em costaria, però es evident que els insectes, -en un futur no gaire llunyà-, dominaran la dieta de la majoria dels mortals.

dimarts, 30 d’abril del 2013

Un tastet de tardor a Martinet

La passada tardor vaig participar en un tastet que vam fer a l'Ajuntament de Martinet els restauradors que formem part de l'associació d'empresaris del Baridà. Es tractava d'elaborar algun plat amb els productes típics de tardor. Vaig portar pastís de pomes silvestres i croquetes de carreroles.







divendres, 26 d’abril del 2013

La mida de la Vaixella

A la Vanguardia del 25 d'abril, un article de la Magda Carlas sobre nutrició ens fa pensar en la importància del tamany de la vaixella  en les conductes a l'hora de menjar. Un estudi americà demostra que els nens  ingereixen  una mitjana de 90 kilocalories menys si mengen en plats més petits i veuen més aigua en gots grans i menys refrescs en gots petits. La tendencia es omplir el recipient i incentivar la golafreria.
També es cert que quan es serveix menjar en un plat molt gran sembla que ens hagin estafat i  molt probablement es la ració adeqüada. Conclusió: "la mida de la vaixella si que importa" (títol de l'article).

A cal LLiuret utilitzem plats estandar pels arrossos i les carns, però per a les tapes i les postres utilitzem plats  molt petits, tant petits que els poden enquibir tots en un calaix. De fet els vam comprar pensant en el reduit lloc que tenim per emmagatzemar la vaixella. No vam pensar en la nutrició, però ves per on, sense voler-ho contribuim a no engreixar excessivament la població.


divendres, 19 d’abril del 2013

La Bruna, una gosseta entranyable

A l'inici de la Setmana Santa la Eva i la Carme, les meves col.laboradores, em van regalar una gosseta, la Bruna, una petardeta molt simpàtica i alegra que traspua tendresa,  una criatura pixanera que em segueix a tot arreu entre les meves cames.
En Ton , la Eva, la Carme i jo....... i la Bruna
La Bruna va tenir un paper molt positiu en el servei del restaurat durant els dies estressants de Setmana Santa doncs va entretenir a petits i grans. Com es habitual a cal Lliuret, van desfilar una pila de famílies amb un nombre de  nens que espantava, però el cas es que la gosseta,  mentre els pares feien la sobretaula, anava passant de ma en ma i deixava fascinats als infants. No vam sentir ni crits ni corredisses, semblava que no hi haguessin nens.











La Eva va ser la inductora

diumenge, 6 de gener del 2013

Nadal i cap d'any (2012/2013) a cal Lliuret


Dinar familiar de Nadal 2012

 Un altre any s’ha acabat i en comença un altre que acaba en 13, un número emblemàtic per els supersticiosos. Serà un bon any?. Es suavitzarà la crisis o seguiran augmentant les retallades que afecten a milers i milers de famílies?.  Seguirem sentin els mateixos discursos i els mateixos arguments per justificar lo injustificable?. Seguirem deixant via lliure als rics, especuladors i corruptes?.
Be, millor pensar amb el menú de Nadal i cap d’any a Cal Lliuret. Ens hem d’animar i res millor per animar-se que dissenyar un bon àpat.


Equip del Nadal a cal Lliuret; Eva, Carme, Cèlia i jo


Aperitiu del dia: la supercroqueta de Nadal

A casa ens reunim els germans, marits, mullers, nebots i nets al voltant d’una gran taula. El menú, el típic de Nadal: sopa de galets amb mandonguilletes i carn d’olla de segon, amb molta botifarra negre i pilota que ens agrada a tots moltíssim. Després la germana gran, la Carme porta un ànec mut i un pollastrot farcit amb prunes, bacon, poma, pinyons i no se que mes.
Be, la supercroqueta de Nadal la faig amb totes les sobres del caldo, totes vol dir totes, hi afegeixo, a part de la carn-, les pastanagues, la xirivia, el nap, els cigrons, la patata, la botifarra negre, etc.
 Una delícia de croqueta. La faig d’uns 10cm de llarg

El menú de cap d’any de Cal LLiuret

Castellet de fruits del mar
Crema de rap i marisc

Sorbet de llimona

Amanida verda de mils fulls amb encenalls de pernil ibèric
Filet de vedella amb castellet de trumfes amb ceba

Pastís tebi de poma
Vins
Penedés blanc Vilamajor pel peix
Enate per les carns
Cava Vilamajor per brindar pel nou any