dimarts, 30 d’abril del 2013
Un tastet de tardor a Martinet
La passada tardor vaig participar en un tastet que vam fer a l'Ajuntament de Martinet els restauradors que formem part de l'associació d'empresaris del Baridà. Es tractava d'elaborar algun plat amb els productes típics de tardor. Vaig portar pastís de pomes silvestres i croquetes de carreroles.
divendres, 26 d’abril del 2013
La mida de la Vaixella
A la Vanguardia del 25 d'abril, un article de la Magda Carlas sobre nutrició ens fa pensar en la importància del tamany de la vaixella en les conductes a l'hora de menjar. Un estudi americà demostra que els nens ingereixen una mitjana de 90 kilocalories menys si mengen en plats més petits i veuen més aigua en gots grans i menys refrescs en gots petits. La tendencia es omplir el recipient i incentivar la golafreria.
També es cert que quan es serveix menjar en un plat molt gran sembla que ens hagin estafat i molt probablement es la ració adeqüada. Conclusió: "la mida de la vaixella si que importa" (títol de l'article).
A cal LLiuret utilitzem plats estandar pels arrossos i les carns, però per a les tapes i les postres utilitzem plats molt petits, tant petits que els poden enquibir tots en un calaix. De fet els vam comprar pensant en el reduit lloc que tenim per emmagatzemar la vaixella. No vam pensar en la nutrició, però ves per on, sense voler-ho contribuim a no engreixar excessivament la població.
També es cert que quan es serveix menjar en un plat molt gran sembla que ens hagin estafat i molt probablement es la ració adeqüada. Conclusió: "la mida de la vaixella si que importa" (títol de l'article).
A cal LLiuret utilitzem plats estandar pels arrossos i les carns, però per a les tapes i les postres utilitzem plats molt petits, tant petits que els poden enquibir tots en un calaix. De fet els vam comprar pensant en el reduit lloc que tenim per emmagatzemar la vaixella. No vam pensar en la nutrició, però ves per on, sense voler-ho contribuim a no engreixar excessivament la població.
divendres, 19 d’abril del 2013
La Bruna, una gosseta entranyable
A l'inici de la Setmana Santa la Eva i la Carme, les meves col.laboradores, em van regalar una gosseta, la Bruna, una petardeta molt simpàtica i alegra que traspua tendresa, una criatura pixanera que em segueix a tot arreu entre les meves cames.
La Bruna va tenir un paper molt positiu en el servei del restaurat durant els dies estressants de Setmana Santa doncs va entretenir a petits i grans. Com es habitual a cal Lliuret, van desfilar una pila de famílies amb un nombre de nens que espantava, però el cas es que la gosseta, mentre els pares feien la sobretaula, anava passant de ma en ma i deixava fascinats als infants. No vam sentir ni crits ni corredisses, semblava que no hi haguessin nens.
La Eva va ser la inductora
 |
| En Ton , la Eva, la Carme i jo....... i la Bruna |
La Eva va ser la inductora
Subscriure's a:
Missatges (Atom)