 |
| Amanida a la pedra. Estana Agost 1996 |
L’amanida a la pedra la va introduir en
Quim de Travesseres quan anàvem d’excursió a la muntanya. Dins la motxilla no hi podia faltar mai un parell de cebes
tendres, tomàquets de l'hort, una llauna de tonyina o sardines i unes olives; en
dos pots petits portàvem la sal, la pebre i l’oli. Buscàvem una pedra
mes o menys plana amb una lleugera concavitat que impedís que els sucs s’escolessin
i començàvem a preparar l’amanida sobre la pedra: trossejàvem els tomàquet i la
ceba, li afegíem les sardines o la tonyina i les olives i ho amaníem tot plegat
amb contundència.
Amb
bocins de pa agafàvem els trossos de tomàquet i ceba i, sucàvem els deliciosos
sucs que contenien algun aroma de la pedra que ens feia de plat.
Aquella
amanida era com deia en Quim una “gurmendada”.
A Cal LLiuret fem la mateixa amanida de tomàquet però sense la pedra i amb els tomàquets pelats.
És una amanida fresca i deliciosa que ve de gust tot l’any, ara be, a l’estiu els tomàquets son de l’hort de Cal LLiuret: un valor afegit.
 |
| Anant cap a l'estany de Setut (muntanya de Lles) |
 |
| Quim i Jordi: a la vall del riu Madriu (Andorra 2002) |
