Aquest és el títol d'un llibre escrit per en Lluís Ferrés, biòleg i navegant mediterrani, un vell amic que vaig conèixer fa molt temps treballant plegats en alguns projectes d'exposicions temàtiques sobre temes medio ambientals.
En Victor-M. Amela li fa una entrevista a la CONTRA de LA VANGUARDIA el dia de Sant Joan del 2015.
El llibre parla de productes, receptes i formes de cuinar que només es dónen en llocs ocults i recòndits de la Mediterrània. Ens parla de la sopa de pedres que va tastar amb pescadors grecs i que consisteix en aprofitar les roques o trossos d'esculls coralins que sovint queden engantxats a la xarxa i que son portadors d'infinitat de petits animalons i algues incrustants. És fa un brou amb aigua dolça i marina, s'hi afegeix pastanaga, porro, ceba i api i evidentment la pedra plena de vida. El resultat és un brou amb un intens gust de mar que es pot prendre sol o afegit a uns fideus o un arròs.
També ens parla de la figa, el fruit mediterrani per exel.lència, el més consumit arreu de la conca mediterrània. Els minoics ja en menjaven. Un menorquí li va ensenyar una recepte amb una rodanxa de figa, un filet d'anxova i mel, una recepte molt semblant a la que faig cada estiu: pa de nous amb figues i anxoves. Bon profit
