Aquesta és la crònica dels hàbits alimentaris de la familia de ca l'Andreu de Travesseres i per extensió de la majoria de vilatans de Cerdanya durant la primera i part de la segona meitat del segle XIX.
L'escenari: una casa pairal situada a la baixa Cerdanya en la que hi vivien 12 germans, pare i mare, i sovint si afegien tiets nebots i sobrevinguts.
A ca l'Andreu es vivia be, mataven cada any un vedell i 6 porcs, el primer per Tots Sants per "treure la fam de casa" i la resta en dos periodes diferents al llarg de l'hivern. Del porc s'aprofitava tot, la bufeta l'omplien de greix dolç, el pel el venien al Segal de Martinet per a fer respalls i el pixulí del porc per engreixar les sabates.
Alguns aliments com els ous, les llangonises i els pollastres s'utilitzaven com a moneda de canvi i es bescanviaven per sucre, oli, arròs o café.
 |
| La Maria Gasch |
 |
| El foc a terra |
A taula no hi va faltar mai el menjar, però a excepció de quatre dies comptats al llarg de l'any és menjava gairebé sempre el mateix.
Per esmorçar un tupí de sopes de pa amb un gra d'all i un rajolí d'oli o be un got de llet amb pa sucat. A l'estiu, quan es plegava l´herba o es collien trumfes (patates) es feia un segon esmorçar al mateix camp que podia ser una truita de trumfes i ceba, i, si hi havia sort, alguna llangonisa o un tros de pernil. El dia que es concluia la feina, la mare feia trumfes amb pela, passades per la padella amb suc de rosta i alguns trossets de la melosa costella de porc confitada.
Per dinar el cuinat era el plat únic que es repetia a diari a excepció d'alguna festivitat. De bon matí una gran olla penjada dels cremalls sobre el foc de la ximeneia feia xup xup. A dins si posava cansalada o sagí (greix dolç salat), una anella de butifarra negre i blanca i altres productes del porc més escadusers com l'orella o el peu. També trumfes, cols, cigrons, mongetes rànegues de color vermell i de tant en tant la pilota típica del caldo de Nadal. El trosset de cansalada que li tocava a cadasqú es fregava amb el pa
Per sopar es menjava el cuinat que havia sobrat del migdia o sinò es feia trinxat amb col, trumfes i el suc d'una rosta o be mongetes seques, blanques o rònegues.
Els dies senyalats com el Nadal, la Pasqua, o el cap d'Any, es feia un bon àpat a base d'arròs o fideus a la cassola i un pollastre rostit. Per la festa Major es comprava un xai.
A l'estiu no hi faltava mai l'amanida de l'hort, amb tomàquets, ensiam i ceba a dojo.
Els postres, pomes, pomes i més pomes, frescas o amb compota.
