Al migdia uns clients del restaurant, una parella amb dos infants, mentre menjaven unes croquetes que m'havien demanat es van posar a recitar un poema sobre les croquetes que deia així:
Se’ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te’n menges, en devores.
En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.
Els vaig demanar l'orígen del poema. Imagineu-vos quina sorpresa, el poema es d'en Miquel Martí i Pol, extret del llibre BON PROFIT. Buscant a Internet he fullejat el llibre i no te desperdici, hi ha poemes dedicats a la truita de patates, als ous ferrats, al pa amb xocolata i un llarg etc.
Sempre recordaré aquell nen petit d'uns 3 o 4 anys que recitava amb entranyable contundencia aquest poema. Genial.
